¿Por qué griego y latín?

Gracias a Ruth por mostrarme esta entrada en un blog clásico que paso a copiar y pegar.
Aprovecho para decir que jamás entenderé por qué siempre tenemos que defender algo tan fundamental para la formación de cualquier ser humano como el griego y el latín.

“Alguna volta hauràs sentit dir, per exemple: grec i llatí! Llengües mortes! (hi, hi!) Això no serveix per a res! I potser fins i tot t’ho hauran tractat d’argumentar, potser amb xifres i tot… ha! Com que la ignorància és atrevida, segur que la millor resposta en aquests casos seria “està verd! va dir la rabosa que no arribava al raïm” o, potser encara millor: “no ha estat feta la mel per a la boca de l’ase”. Perquè de segur que tenim poques possibilitats d’èxit que el neci canvie d’opinió.

Tanmateix hem arribat al punt que la ignorància no és tan sols a la boca de l’ase, sinó que el propi ase s’ha instal·lat en la càtedra i, orb com és, té poder per a guiar el ramat… cap al precipici. Per si de cas necessites passar a l’acció i et calen arguments, potser per a convéncer-te tu mateix, ahí va un petit raig, des de la bilis i des del cor, però amb el convenciment que dóna la responsabilitat d’haver de llevar-li la màsquera a l’impostor.

Utilitat dels estudis de grec i llatí al batxillerat.

¿Vols ser una bona advocada/un bon advocat sense haver llegit mai un discurs de Ciceró, de Lísias o de Demòstens? ¿Potser ningú t’havia dit que el dret romà és una de les assignatures més importants de la carrera de dret?

¿Vols ser un gran escritor/escritora sense conéixer les faules dels poetes antics? ¿Vols escriure algun dia una novel·la sense saber res de l’Odissea i ignorant l’Ulisses d’Homer, de Kavafis o de Joyce? Sense saber quin és el secret de l’èxit de El nom de la Rosa d’Humberto Eco?

¿Podries ser poeta sense saber qui és Safo de Lesbos, Anacreont, Píndar, Eurípides, Sòfocles, Èsquil, Catul, Horaci, Virgili…? ¿Vols ignorar els textos més venerables de la cultura occidental, l’Ilíada i l’Odissea? ¿Saps qué llegien els escriptors considerats clàssics de les literatures modernes occidentals?

¿Sabies que la cultura occidental s’origina a Grècia i Roma, que esclata de nou amb més força al Renaixement i que tota la nostra història cultural, literària i artística gira al voltant de l’estudi i la imitació del món grecollatí, i que els períodes culturals que més s’hi han allunyat d’aquest esperit (el Barroc, les avantguardes del segle XX) ho han fet per exageració o com a resposta contrària al classicisme?

I l’historiador de l’art, ¿que no ha de saber i no ha d’ensenyar que tota la tradició artística nostra es crea a partir d’aquesta tensió, d’aquest continuat estira i arronsa, apropament-allunyament dels models artístics creats pels grecs? Sabeu que Miquel-Àngel, l’escultor més important de la història de qui conservem obra original estudiava les antigues escultures gregues dels museus vaticans?

¿T’atreviries a fer comunicació audiovisual i preparar-te a dirigir films, documentals o reportatges sense conéixer absolutament res d’un dels gèneres de cinema més exitosos i recurrents de la història, el cinema de romans? ¿Fer sèries de televisió sense tenir idea que Jo, Claudi se sol considerar la millor sèrie de tots els temps? ¿Sabies que els millors èxits de taquilla (i els llibres més venuts) estan inspirats en l’antiguitat grecoromana, o en la tradició llatina medieval i de l’església romana, com ara Quo vadis?, Spartacus, Ben Hur, El codi da Vinci? ¿Que saps quants diners va recaudar la pel·lícula Gladiator?

¿Qué penses que ha de tenir al pensament i a la boca un bon guia de turisme, sinó és l’art, la cultura i les llengües? ¿És que potser no voldries aspirar a ser un bon guia a Itàlia, o a Grècia? Per explicar la història Istambul als turistes, ¿que et compraràs una guia de butxaca?

¿Sabies que els germans Grimm, que van recollir els contes populars més influents de la història, com ara la Blancaneu o la Cendrosa, explotats comercialment i convertits en una mina d’or inesgotable per en Walt Disney, eren savis filòlegs indoeuropeistes, experts en llatí i en grec?

¿Ets una persona religiosa? Si ets cristià i catòlic, ¿ja saps que tota la tradició de la teua església és grecollatina? ¿Que els evangelis es conserven en grec? ¿Que la missa es feia en llatí fins fa, com aquell que diu, quatre dies?

¿T’agrada la música clàssica, ets músic, cantes a un cor? ¿Ja saps en quina llengua estan les millors obres per a ser cantades del món occidental, com ara les de Mozart, per posar un exemple? ¿Has sentit alguna volta la Missa de la coronació d’aquest miracle de la música? ¿Sabies que les Carmina Burana de Carl Orff són potser l’obra clàssica contemporània que més sóna a tot arreu i que està en llatí? ¿Saps que és el càntic gregorià? ¿T’imagines qui ha de dir als artistes com han de pronunciar les paraules llatines d’aquestes obres?

¿Vols ser un gran historiador/historiadora sense poder llegir els nostres arxius, escrits en llatí? ¿Explicar història a un col·legi o institut sense saber res dels fonaments de la civilització occidental, de Micenes, de Pèrsia, d’de la Grècia clàssica, de Pericles, d’Alexandre i de l’Imperi Romà? ¿Sabies que Napoleó estudiava i comentava les campanyes de Juli Cèsar? ¿Que a la primera guerra del Golf un general americà va guanyar batalles aplicant les tàctiques d’Alexandre el Gran? ¿Podràs explicar aquestes coses als teu alumnat? Futura històriadora/historiador: ¿ja saps que el principal conflicte que mou el món actual, el conflicte que té el seu origen en la tensió entre israelites i palestins, causa en gran part de la gran tensió entre el món musulmà i el món occidental, no existiria sense el gran conflicte entre l’imperialisme romà i el nacionalisme jueu i la destrucció del temple de Jerusalem i la diàspora del poble jueu? ¿Sabràs explicar tot això?

¿Podràs ser un periodista no mediocre sense haver practicat i aprés l’art de la paraula, d’escriure, de fer discursos de la mà de Tucídides, de Plini, de Juli Cèsar?

¿Vols ser un filòleg de prestigi o professor de llengües sense partir de la base de l’origen de totes les filologies, la del grec i el llatí, la de l’indoeuropeu?

¿Vols ser traductor sense aprendre l’art i la mecànica de la traducció del llenguatge literari de les llengües clàssiques, que han servit de model a la major part de les literatures del món, el grec i el llatí?

¿Vols aprendre llengúes amb molta més facilitat i fluïdesa? Sense conéixer el llatí, mare de totes les llengües romàniques, ni el grec clàssic, base del vocabulari culte i científic de totes les llengües, no serà el mateix. ¿Saps que l’estudi de la gramàtica i de la traducció del llatí i el coneixement del seu vocabulari facilita l’aprenentatge de les llengües romàniques i de moltes altres? ¿Que les primeres paraules que pots entendre en qualsevol llengua són les que totes han agafat del grec?

¿De veritat creus que es pot ser una persona culta sense llegir, o com a mínim conéixer, els poemes homèrics, El banquet de Plató, L’Eneida de Virgili, la història de Roma de Titus Livi?

¿Vols tenir un mínim de fonaments culturals, viatjar a Roma sabent la història dels bessons Ròmul i Rem, i podent-la explicar als demés? ¿Anar a Cartagena a veure el teatre romà i saber qué s’hi representava? ¿Viatjar a l’antiga Tarraco, veure-hi les ruïnes de l’amfiteatre i saber de les lluites dels gladiadors? ¿Vols passejar per Pompeia sabent realment on estàs, al jaciment arqueològic més important i revelador del món? ¿Emocionar-te caminant per una ciutat la vida de la qual es va petrificar fa dos mil anys?

¿Vols experimentar l’emoció que encara provoca en milions i milions de persones de tot arreu la cultura del món clàssic, les llengües clàssiques, les legions romanes, el Partenó, els jocs olímpics? ¿Per què Roma és el destí turístic més visitat del món? ¿Per què tots els camins porten a Roma?

I vosaltres, aspirants a científiques/científics del futur… ¿sabeu que els antics no distigien entre lletres i ciències, que el mot ciència ve del llatí scientia “coneixement” i que encara no és a les mans dels científics el secret de la vida i de la mort? ¿Sabeu que als generals romans victoriosos que celebraven el triomf, mentre desfilaven a Roma a la vista de les multituds, un esclau els deia a cau d’orella contínuament: “recorda que eres mortal? Vosaltres, que sereu els científics del futur, ¿ja teniu la visió de cultura general, la grandesa de les grans persones, dels humanistes complets, com Leonardo da Vinci, pintor, escritor, inventor, anatomista…?

¿Ja sabeu, científiques/científics del futur, que les lleis de Newton les va escriure i estan formulades en llatí? ¿Sabeu qué és el jurament hipocràtic dels metges, esmentat en qualsevol moment on es tracte un problema ètic relacionat amb la medecina?

¿Sabeu que la terminologia sencera de les ciències naturals és un sistema de nominació grecollatina universal creada pel suec Carolus Linnaeus? ¿Que el nom científic dels animals i les plantes estarà per sempre més en llatí i que les paraules que s’hi fan servir són gregues i llatines?

¿Sabeu que la primera descripció d’una erupció volcànica la va escriure en llatí Plini el Jove? ¿Que la primera descripció de l’extensió d’una epidèmia vírica apareix en grec a les històries de tucidides? ¿Que les matemàtiques occidentals parteixen de Grècia? ¿Sabeu que Pitàgores, Arquímedes, Tales de Milet, Euclides, Hipatia, parlaven, investigaven i escrivien en grec? ¿Que els planetes porten el nom de les divinitats clàssiques i que els topònims de la lluna estan en llatí, perquè no són patrimoni de cap poble de la terra?

¿Sabeu que els científics actuals, els sismòlegs, per tal d’identificar les pautes dels terratrèmols i preveure les sacsejades futures i salvar així vides, es dediquen a estudiar les cròniques de terratrèmols antics, medievals i renaixentistes, descrits en llatí? ¿Qui creus que els ajuda a entendre aquests texts?

¿Que els atles d’anatomia actuals estan tots en llatí, que tota la terminologia mèdica és grega? ¿Sabeu que vol dir otorinolaringòleg, hematuria, flebitis, glaucoma? Sabeu que el futurs doctors i doctores de tot el món ho han d’aprendre així, en grec i llatí?

¿Que els elements de la taula periòdica tenen el seu nom i la seua abreviatura en la llengua universal de la ciència, el llatí? ¿Sabeu que el llatí i el grec seran sempre, per acord universal de tota la comunitat científica, les llengúes de les quals s’extraurà tota la terminologia de les ciències exactes i naturals? ¿Que el vocabulari grec i llatí és present a tota l’expressió culta i científica de totes les llengües? ¿Que quan una llengua minoritzada es normalitza i comença a fer-se servir a les escoles, instituts, universitats… s’ompli de seguida de mots cults, grecs i llatins?

Aspirants a científics, no oblideu la modèstia. El millor científic és l’humanista. ¿És que els científics no lligen ficció o història, o no veuen pel·lícules, subtitulades o no, o no tenen família que s’estima la llengua la literatura, les lletres, la filosofia? Vosaltres moureu el món del futur, curareu el càncer, ens fareu, potser, viatjar als estels, sí, però, ¿pagarà la pena viatjar als estels i oblidar tot el que l’home ha estat i serà? Científics, no sou déus. No oblideu el que hem dit abans, el que l’esclau deia al general romà: recorda que eres mortal…

¿De veritat es pot pensar que aproximadament 3000 anys de tradició cultural i civilitzadora que conformen la base de la nostra cultura pròpia i de la cultura universal, i que és transversal a totes les cultures i llengües occidentals, poden ser simplement menystinguts o desaparéixer sense més per la moda, el caprici o la ignorància, que ha creat uns plans d’estudis arbitraris i en ocasions puerils o malintencionats, i que no han solucionat cap dels problemes que afecten l’educació, sinó que més aïnes els ha empitjorat? ¿És pot arribar a pensar que aquest patrimoni universal és prescindible? ¿Quin tipus de persona o amb quina formació creieu que pot pensar això?

En fi, estudiant de lletres o de ciències: ¿vols o pots escapar a la fascinació de Roma, del Colisseu, de la tragèdia grega, de les legions romanes, de les lluites de gladiadors, en definitiva, de la misèria i la grandesa de l’home? ¿Creus que sense un coneixement bàsic de tot això pots ser una persona culta i formada?

Si penses ser una científica o un científic, respecta el grec i el llatí. Si t’agraden les lletres, les humanitats, ESTUDIA GREC I LLATÍ.

Que no et deixe petrificat la medusa de la ignorància, no hipoteques el teu futur. Que el ciclop Polifem no et devore al seu cau fosc, ni el minotaure al laberint. Que no et confundesquen les fúries ni les gorgones amb històries de ximpleries de baremacions, mal aplicades, mal enteses i pitjor explicades. Ix de la caverna de Plató i contempla directament la llum del sol. Estudia grec i llatí.
Qui orienta els altres ha de saber de tot, absolutament de tot allò sobre el que està orientant. Qui no sap res sobre el que està orientant, només pot agafar-se a una part mínima: els han donat la feina feta, als orientadors i orientadores: un paperet amb les baremacions… Però, ¿sabies ben bé, t’han recalcat ben bé, que la nota per a entrar en la universitat depén en un 60% del teu expedient a batxillerat, i el de la selectivitat és tan sols un 40 %? ¿Que aquest últim percentatge depén de factors molt més subjectius, perquè et jugues a una petita marató d’exàmens els estudis de dos anys, i aquesta marató la guanyaràs en assignatures en les quals vages ben preparat? ¿Sabies que, per tant, la teua nota per entrar a una carrera, depén en molta més part del que faces al batxillerat, i que potser agafar una assignatura que t’agrade, que t’estimule i que se’t done millor o te la valoren ben justament pot fer que tingues la nota per entrar a la carrera que tu vols? ¿Que és possible que aquesta assignatura, tot i tenir menys baremació, també et done més nota en la pròpia selectivitat, perquè se’t dóna millor o t’agrada més que aquella a la que t’han abocat a apuntar-te? ¿Que si et diuen que no agafes humanitats pures, i t’aconsellen que no agafes grec, no et diuen que el grec i el llatí es complementen, que part dels continguts a explicar són els mateixos, que són puntals l’una de l’altra i és ben possible que estudiar totes dues et faça estalviar un bon grapat d’hores d’esforç? ¿Que si pel contrari, agafes llatí i una altra assignatura molt diferent, el temps d’estudi i la quantitat d’esforç se’t multiplicarà, potser hages d’anar a classes particulars, perdre moltes hores en una assignatura que et costa i en la qual no obtens bon resultats, i això et farà perdre temps de dedicació a altres assignatures i baixar la nota en totes? ¿Que no tens dret a saber que potser quan t’orienten a una opció només tenint en compte les ponderacions, t’estan despenyant directament, t’estan abocant al fracàs? Compte, no fuges del foc per caure a les brases… ¿Ja t’han dit que en moltes carreres no cal nota, que per tant això de les ponderacions no seveix per a res? ¿Ja t’han dit també que potser podries provar amb alguna d’aquestes, perquè el tall de nota només depén de la llei de l’oferta i la demanda i no d’utilitat de la carrerra, facilitat per obtenir treball o prestigi?

¿I t’han explicat que l’èxit professional en el món acadèmic no depén tan sols del números gelats de les baremacions, sinó també de la preparació intelectual que adquiresques? Atura’ls els passos i que no et desvien del teu camí a una via morta. Als instituts potser algú s’ha cregut que ha de poder decidir pel futur de tots. No hi faces cas i reflexiona. La veritat us farà lliures, diu sant Pau de Tarsos i la cultura us farà més perspicaços i intel·ligents.

En fi. si vols ser mestre, filòleg, historiador, traductor, advocat, fiscal, notari, músic, artista, politòleg, cineasta, periodista, crític d’art, guia de turisme; si eres aficionat a les llengües i t’agrada comunicar-t’hi, si t’agrada escriure, llegir, si vols saber arguments elaborats, emocionants i apassionants, de tradicions i contes mil·lenaris, si vols entendre la literatura i el cinema, si vols saber com era, com és i com serà el món; si vols ser un humanista complet, com el nostre Joan-Lluís Vives, la base de la nostra cultura està al teu abast… ESTUDIA GREC I LLATÍ.

AVDENTES FORTVNA IVVAT
“la fortuna afavoreix els/les qui s’atreveixen”

DESAFIA’LS, DESAFIA’T
ESTUDIA GREC I LLATÍ

Vicent-Josep Pérez i Navarro
Cap de departament de Cultura Clàssica, IES Canonge Manchon, Crevillent”

Esta entrada fue publicada en Preludio y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

6 respuestas a ¿Por qué griego y latín?

  1. ruthcastell dijo:

    q puedo decir? el griego, el latín y la cultura clásica son un ORGASMO CULTURAL para los q hemos decidido acercarnos a esta fuente inagotable de placer…q no decaiga!!!

  2. Acercarse, estudiar y conocer tanto griego como latín, y todo lo que ambas lenguas suponen en términos de cultura y civilización, ayuda al ser humano a humanizarse y a conocer la naturaleza más intrínseca de su esencia.
    Fueron los primeros que se atrevieron a verbalizar las pasiones que todavía mueven al ser humano, fueron los primeros que intentaron racionalizar lo irracional, fueron los primeros seres humanos que se atrevieron a CONOCER de modo que, experimentar con los textos que nos han dejado, supone experimentar la naturaleza humana con la exquisitez con que sólo sabían hacerlo nuestros antepasados, aquellos a los que les debemos nuestra forma de ser, sentir, amar, desear, aprehender, conocer….VIVIR.
    Núria

  3. Stefania dijo:

    Como sabeis estoy muy enfermita y no he podido venir hoy a clase… os traeré justificante el lunes.. pero bueno he tenido tiempo de leer esta entrada y de verdad me ha llegado al corazón … solo puedo dar las gracias a la persona que la ha escrito esto ya me ha ayudado muchisimo…hasta ahora las personas que oian lo mucho que me gusta el griego me decian sin parar que esto no me va a servir en un futuro y a pesar de intentar convencerlos no funcionaba, como el texto dice es imposible convencer a aquellos que no tienen idea de que es esto y me doy por vencida, ya que no necesito convencer a nadie para hacer lo que me gusta y disfrutar de ello. :).. Nos vemos pronto, Núria! Gracias:)

    • me has contagiado….a pesar de que guardé una prudente distancia….¬¬
      Me alegra mucho que te haya animado el escrito, la verdad es que cualquier persona que se dedica a la filología clásica ha oído siempre la eterna pregunta : “¿y eso para qué sirve?” y siempre la contesta con resignación porque una de las labores fundamentales del clásico es atajar de raíz la ignorancia con la elocuencia heredada del estudio y la reflexión de la Antigüedad Clásica.

  4. Mihaela dijo:

    Vaya! Yo tambien he leído este maravilloso texto… y la verdad me ha sorprendido mucho lo del 60% del bachiller y el 40% de selectivo… no lo sabía y la verdad que este texto me ha dado ánimos para seguir adelante en lo que se ve a mi futuro.. y es maravilloso poder estudiar griego y latín. Gracias a quien ha escrito este textazoooo!

    Núria para el viernes intentaré saberme la coreooo, jajajja

  5. Jordi dijo:

    Fa solament unes hores que he vingut de buscar una Aceras antropophorum, una preciosa orquídea que ja imaginareu a que deu el seu nom si veieu la foto. La segona que he trobat, Orchis sp. (del grec testicle), ja és més difícil d’interpretar.
    Una de les assignatures més boniques que vaig fer a la carrera, “Lectures clàssiques de biologia”, impartida pel passional Jesús Ignasi Català Gorges.
    Preciós escrit Núria.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s